Fa uns tres-cents anys, algú va construir aquesta casa humil en un terreny estret d’un carreró costerut. Algú que va adoptar la humilitat i la tradició constructiva local com a arguments per a aixecar una construcció noble, elaborada amb materials del propi lloc, organitzada de forma clara i senzilla i sustentada amb gran uniformitat de recursos estructurals.

Després de servir d’habitatge a diverses famílies i generacions, la nostra il·lusió en afrontar el projecte era la de recuperar aquelles essències, encara presents però ja desdibuixades, del primer constructor: dos murs imponents de pedra tosca, una volta d’aresta molt deformada, tres fragments discontinus de forjat de fusta de roure i revoltó ceràmic, alguns elements de pedra i de fusta a la façana principal (difícilment detectables sota capes de morter i pintura)… Però, sobretot, un espai vertical originat per la necessitat de fer créixer la casa en quantitat i que ara ens omple l’espai de qualitat.

El nou ús per al que hem de transformar l’edifici és el d’estudi per a treballs audiovisuals. Amb aquesta finalitat, concebem uns espais neutres i adaptables. Per a la planta segona, ideem un sistema de baranes plegables a fi de disposar de tota la superfície existent quan sigui necessari. Per a relacionar els espais de treball de manera fluïda, disposem diagonalment els dos volums de doble alçada que hem generat a través de l’escala, l’un en l’accés i l’altre a la planta segona.