Construir un somni no és senzill, però aquest era l’encàrrec. Sí, com sempre, però ara més que mai.

Calia reformar un antic edifici per crear un espai dedicat plenament a la xocolata. Aquest era el dolç somni del xocolater Jordi. I havíem de fer-ho amb sentiment, amb metàfores, amb sentit de l’humor… Calia estar al nivell de les mones i dels pollets de Pasqua!

Entrem al somni travessant el pont, deixem enrere els maldecaps i ens disposem a creure en la felicitat. No dubtem que la xocolata fosa flueix des dels obradors fins a concretar-se en el producte acabat a la botiga. Tastem la seva dolçor a la planta soterrani, un antic magatzem de bacallà assalat que ja quasi ningú no recorda; tant de temps esperant les postres… Pugem a l’obrador i, quan l’escala s’inunda de llum, coneixem en Jordi, que ens explica perquè això el fa tan feliç.

A la plaça, a resguard del seu àngel, descobrim la façana: el motlle de la rajola de xocolata creada. I, al seu darrere, un espai vertical que neix de l’esforç per comunicar els cinc nivells existents en l’edifici. Per fer-ho, ens recolzem en l’escala i la seva omnipresència visual així com en diferents buits passants que comuniquen verticalment els tres nivells inferiors.

En aquest projecte tot ha estat dissenyat: des de la secció de l’edifici  fins a la cadira de la zona de tastets o la rajola de xocolata. Un projecte global i absorbent que, pels qui l’hem tastat, ha resultat ser addictiu!