Tangent a la frontera entre la vila i el bosc, s’aixeca aquesta casa rocosa que reposa en la base d’un marge després d’haver rodolat molt o poc pendent avall. La seva presència és la fita d’entrada a un bosc profund i clar on, com diu el poeta, el caminant esdevé presoner del silenci i la verdor.

El projecte aprofita la possibilitat normativa de fer mitgera amb la seva veïna per donar l’esquena al nord humà i gaudir del migdia natural; el seu jardí, en el qual s’hi endinsa prudent per una passera de fusta flotant sobre estaques, són els faigs, els roures i els ratolins silvestres del sotabosc.

Pedra de bosc domestica les cavitats que li ofereix la massa per viure en harmonia amb l’entorn; la seva relació amb el paisatge s’esdevé a partir de les escletxes i sostraccions que es disposen en el volum; i el seu accés aprofita l’efímera bauma apareguda sota la roca inestable mentre no arribi el malaurat dia que decideixi seguir rodolant.