1921. Eixample Malagrida d’Olot. En ple auge constructiu de cases d’estiueig burgeses al barri, l’arquitecte Isidre Bosch projecta aquesta casa per a l’”americano” Gratacós. Busca una aparença de palauet aïllat, tot i que la seva condició de testera d’un grup de cases en filera esdevé la veritable pauta del projecte i n’organitza l’estructura en paral·lel a les seves veïnes. L’organització interna de la planta quadrada és coherent amb aquesta condició: totes les peces giren a tres vents al voltant de l’escala central de la mateixa manera que ho fa la seva coberta a sis aigües. Sis aigües.

Després de cent anys de la seva construcció i de ja més de vint d’abandonament, aquesta reforma procura recuperar-ne la funcionalitat, la solidesa i, sobretot, la seva essència domèstica noucentista; la restauració de molts elements, juntament amb la reconstrucció, recol·locació i addició d’alguns altres, són els mecanismes que utilitza el projecte per a fer-li renéixer la vida i l’escalfor. I, com en aquells anys vint, ho fa estimant els valors de la masia, admirant els vells oficis, pactant amb la natura i, en definitiva, posant-se a la pell d’aquell Noucentisme que fa només una estona era l’ahir i ara mateix ja és el demà.