A la riba del Brugent, al fons d’una vall oberta a cingles llunyans, aquesta casa senzilla se’ns mostra tancada com una caixa per guardar petits tresors: el primer sol del matí, la visió del campanar del poble a l’altra banda del riu, els cingles del Far en la llunyania, el laberint de troncs dels arbres del bosc de ribera… Són possessions que la casa guarda gelosament sense saber que, de fet, és ella qui els pertany.

Situada en un entorn complex i meravellós, presentem un habitatge que té voluntat de respondre als condicionants de la parcel·la amb les paraules justes, quasi amb un silenci respectuós. Plantegem un cub de formigó armat que observa el paisatge, cerca el sol o relaciona les estances interiors amb el jardí amb els mínims gestos possibles però amb la màxima contundència. Quatre mossegades en Quatre cantonades oposades del cub resolen la relació de l’habitatge amb la resta de parcel·la i amb l’exterior; aspre com la pell d’un préssec, només quan mosseguem aquesta fruita dolça de formigó descobrim tota la frescor que amaga en el seu interior.

En planta baixa, un dels trencaments en cantonada dóna lloc a l’accés a l’habitatge des del carrer i a un espai cobert en el qual es poden deixar els vehicles. A la cantonada oposada, es configura un gran porxo que proporciona llum i sortida cap al jardí, a la cuina i al menjador-sala alhora que, orientat a migdia, actua com un agradable espai de transició entre l’interior i l’exterior.

Pel que fa a la planta primera, les dues mossegades donen lloc a dues terrasses amb accés des de les habitacions i l’estudi i a dos lluernaris que banyen de llum natural els àmbits més interiors de la planta baixa.

L’organització del programa funcional en l’habitatge es distribueix en tres nivells:

–          A la planta baixa hi trobem l’entrada, la sala-menjador, la cuina, un bany i un magatzem amb accés directe des del porxo d’entrada i des de la cuina. La llar de foc, un volum de gran consistència realitzat amb el mateix formigó que la resta de l’habitatge, és una extensió de l’essència de la construcció en el nucli de vida de la casa.

–          La planta primera és la de les habitacions, dues de les quals són tancades mentre que la tercera és oberta i adaptable a diferents usos. També hi trobem dos banys complets, un rentador i dues terrasses a les cantonades oposades sud-est i nord-oest. La distribució és fluïda per evitar la sensació de divisió de l’espai: el paviment de fusta és el mateix a tota la planta, les portes són panells correders amb guies enrasades al fals sostre, els envans són paraments exempts que generen els passos necessaris tot esquivant el contacte entre ells…

–          La planta soterrani acull un espai polivalent amb accés des del magatzem de la planta baixa. La il·luminació d’aquest espai se soluciona a través d’obertures cap a l’interior de la piscina, una massa d’aigua en lleuger moviment que confereix sensació d’ingravidesa a l’espai.

Els materials escollits en la construcció de l’habitatge són, principalment, el formigó i la fusta. El primer, lleugerament tenyit de tonalitats terroses, resol l’estructura i les façanes, alhora que construeix el cub imperfecte, punt de partida conceptual del projecte. Els llistons de fusta verticals permeten uniformitzar els paraments que apareixen després de mossegar aquest fruit habitable: són la polpa de la casa. A més, la seva disposició permet als qui hi habiten de relacionar-se amb l’exterior (paisatge, radiació solar, sortida al jardí i terrasses…) en una gradació que va des de la mirada de l’espia fins a la llambregada descarada que s’ofereix quan els panells correders dels quals formen part els llistons es desplacen fins a desaparèixer.

Un altre material important en la configuració de l’aspecte exterior de lacasa és lamassa vegetal d’alzina arbustiva de poca alçada que, col·locada estratègicament en dos àmbits, dificulta l’accés a la parcel·la des de l’exterior. L’absència de tanca, juntament amb la prolongació del paviment de la vorera fins a l’interior del porxo d’accés, ajuden a difuminar els límits de la parcel·la amb el seu entorn. Aquesta és una de les intencions importants del projecte, coherent amb la decisió de construir un volum de gran contundència que no requereix de més protecció de la que proporciona el propi edifici.

Els fruits existeixen per ser menjats i perquè es difongui la llavor que porten a dins. Qui sap si alguna de les mossegades que li han clavat a aquesta casa ha estat prou profunda com per empassar-se el pinyol. La resposta, només el temps ens la donarà.