Encàrrec:

– “Voldria posar una cadira a la finestra per ficar el nas entre els bedolls i els pollancres, damunt d’aquest riu preciós i enyorat.”

Material:

– Un seient i un respatller de balca teixits expressament per un veí cadiraire jubilat, amb tija de boga de la que neix a la llera dels rius. Quelcom que ens permet seure i gaudir de veure’ns immersos en el bosc de ribera, com un ocell més.

– Dues velles persianes de fusta reaprofitades que ens domestiquen l’estada i ens donen aixopluc i ombra.

– Un parell de cordes lligades com sempre que ens deixen graduar la llum i la privacitat a través del moviment de les persianes del nostre petit mirador.

I, finalment, una estructura lleugera d’acer corrugat, ben tibada i ben lligada, que sustenta el seient i el respatller de la cadira mentre aguanta la tensió de la balca; on hi reposen els nostres peus i els de la cadira;  que té cura del caient i de la forma de les persianes de corda. Vaja, que al final també hem hagut de construir un balcó!