A l’era del mas La Moixina ningú ja no hi bat el fajol. Avui, però, aquest tradicional espai de trobada social és més indispensable que mai: fer tertúlia, preguntar com estàs?, mirar als ulls, no tenir pressa… En aquesta era hi hauran de succeir coses senzilles; no serà fàcil.

Per encarar la reforma del bar i la terrassa, investiguem la successió de volums i ampliacions que s’han realitzat en aquest edifici al llarg del temps i decidim atorgar el paper d’espai porxat a l’últim cos annexat: el bar preexistent. És així com el projecte integra la funció de bar en la gran plaça perquè aquesta passi a ser l’únic objecte d’encàrrec: un espai exterior amb matisos de clariana, de sotabosc, de veranda o de plaça porxada.

I més enllà de l’actuació en l’era, aquest encàrrec es converteix en un benvingut pretext per reorganitzar les circulacions i els accessos del conjunt de l’equipament. En aquesta tasca, la consolidació i allargament de la galeria porticada de la planta baixa hi té un paper cabdal. Fins ara, l’espai ocupat pel bar exercia de límit per a un corredor exterior que avui, alliberat de tot tancament, esdevé el connector de totes les peces del restaurant: des de l’aparcament fins a la font Moixina passant per l’era i el restaurant.

A l’era del mas La Moixina ja ningú hi bat el fajol. Aquí, però, en aquest oasi del bullici contemporani, sempre hi haurà algú disposat a separar el gra de la palla.