La reforma interior del graner d’una granja per a viure-hi una nova generació de pagesos creix fins a convertir-se en aquest projecte d’ordenació de l’entorn. Un procés que ens portarà a reflexionar sobre el teixit de cabanyes, coberts, murs i camins que al llarg dels anys han anat colonitzant molts masos i que ara cal comprendre abans d’actuar-hi, ja que ben poc o potser res no és en va. Un conjunt de peces que han configurat entorns, racons i placetes amb l’essència romàntica no parametritzable dels petits pobles.

A partir de l’anàlisi dels elements presents als voltants del mas, alguns encara dempeus i d’altres ja desdibuixats, plantegem una intervenció en el paisatge a base d’enderrocs, consolidacions i noves construccions. A més, l’actuació ens ha de permetre de resoldre un programa de magatzem-garatge, amb vestidors per al treball a la granja i una sala d’instal·lacions per a una nova caldera de biomassa.

Les traces dels coberts d’animals i de maquinària que enderroquem i els elements que consolidem –alguns murs de tanca i de feixa així com dues cabanyes, una de les quals adossada al mas– ens ajuden a configurar un volum discontinu semisoterrat que encastem en la feixa existent. Just a l’entrada del mas, el nou edifici conflueix amb la resta d’actors de l’obra: uns murs que neixen, el pati herència d’un antic pou, el pont, un joc de visions creuades cap als animals i els conreus… La placeta del poble. La coberta enjardinada del pla superior inicia un prat que subratlla la cabanya alhora que es lliura, a través del pont, a l’habitatge del graner. Una relació graner-cabanya que ja ve d’anys i que volem reconèixer i restaurar.

Aquest projecte intervé en la franja de transició entre la casa i els animals; entre la granja i els conreus. Un paisatge com ha estat sempre: adequat i respectuós amb la feina al camp i a les granges. Però, per què no amable i dòcil com un gran jardí?